He suggerit als dos nois de posar a cada pàgina del seu àlbum fons amb fotografies de cada lloc on succeixi l’acció: cerimònia, convit… En veure algunes de les mostres que els he ensenyat han estat encantats amb l’idea.
El seu àlbum comença a prendre forma fins i tot abans de la cerimònia i de fer el reportatge fotogràdic del casament.
En Toni i la Mireia han milimetrat tot el seu casament. Música, fotografies, vehicle per a la núvia… Per acabar-ho d’adobar, el pare de la núvia, en Joan, és una persona força acurada en tot el que fa i ha sorgit ben aviat una entesa força agradable de la qual no està exclosa la mare, la Carme. El Paraigües de Blonda s’ha posat en contacte amb el rector de la parròquia on es celebrarà l’enllaç matrimonial i la missa per a fer una sessió prèvia de l’església sola. També farem una sessió fotogràfica prèvia del restaurant on es celebrarà el dinar nupcial.
Quan estiguin les sessions fetes i les fotos degudament revelades ja en posarem alguna a tall de tast.
Mentre anem recollint material gràfic per al reportatge del casament dels nuvis, la complicitat es va fent més gran i les sessions costen menys d’engegar. La primera de les sessions prèvies, havia de ser a l’estudi que tinc a casa. EL dia era tan agradable i el jardí estava tant bonic que ni vaig encendre els flaixos i varem fer la sessió sencera al jardí, aprofitant la llum natural i utilitzant només el flaix per a omplir una mica les ombres i ressaltar una mica els contra-llums. Varem fer fotografies força tendres destinades a la primera pàgina de l’àlbum de casament que és la pàgina de la presentació dels nuvis.
El problema segueix sent el de sempre, i és que a la núvia li agrada una foto, al nuvi una altra i els pares respectius tenen també la seva opinió. És clar que, a la fi, seré jo qui decideixi. Algun dret ha de tenir l’artista!
Properament us explicaré les altres dues sessions que hem fet que m’han emocionat una micona per la càrrega emocional que tenen.
No va ser fins el 26 de setembre que varem tenir la reunió amb els nois. Varem repassar acuradament el ventall de possibilitats tant per al reportatge fotogràfic del casament com les opcions addicionals i, de moment, ens hem quedat en les sessions fotogràfiques, que hauran de ser força clàssiques.
Els dos nuvis arribaran al jutjat en un cotxe antic encara per decidir i les fotos del casament seran parcialment en color i en blanc i negre. L’album sera fet en el mateix sentit.
Propera reunió a primers de novembre per a decidir si fan o no les sessions de les emproves dels vestits. A ells els fa gràcia una curta sessió de compra de sabates. Petites perversions!!
El dijous 18 de setembre varem lliurar els àlbums amb les fotos del reportatge del casament als nuvis. Varen quedar molt agradablement sorpresos per la presentació del conjunt, perquè no els en haviem dit res.
El material lliurat va ser l’habitual, és a dir:
Un àlbum de noces, en format 35×35 cm, 40 pàgines, relligat en pell negre dins d’un estoig de pel negre
Dos àlbums per als pares, en format 24×24 cm, amb el mateix contingut exactament que els dels nuvis
Quatre àlbums amb tiratges de 15×21 cm de totes les fotos del reportatge de noces, identificades per a passar comanda els qui ho desitgin.
Varen estar-se més de dues hores repassant-t’ho tot una i altra vegada. Va fer goig veure la il·lusió que els feia tot plegat.
|
